Vaig arribar al món del ioga a través de la pràctica física per combatre l’estrès, l’excés de feina i les presses. El practicava per alleujar dolors i tensions físiques. De fet, no sabia que hi havia diversos estils de ioga i no m’interessava. Senzillament, practicava Ashtanga, suava, patia i me’n anava.
Per motius pràctics, vaig deixar l’Ashtanga i vaig passar a practicar Vinyasa. Llavors la pràctica va deixar de ser física, tot abraçant un estil de vida i una escala de valors. Va ser el principi d’un camí on encara avui hi transito. Així vaig anar trobant lleugeresa i autoconeixement.
He estudiat i practicat ioga durant més d’una dècada, de forma intermitent. Al llarg de quasi 10 anys, la meva feina ha estat guiar les classes de ioga. Jo no ensenyo res; senzillament, sóc conscient d’allò que practico, del que representa per a mi i ho comparteixo amb les persones que assisteixen a les meves classes.
Amb el pas dels anys, m’he interessat més en la pràctica no estructurada. A través del moviment conscient, em continuo coneixent i aprenent a lliurar el meu cos, la ment i la persona. Segueixo aprenent, practicant i ensenyant!