Infermera especialista en relacions d’ajuda, professora de Zero Balancing i formadora.

Per a mi, ser infermera significa poder acompanyar la gent per retrobar la salut, la calma, l’aplom, l’alegria i el benestar. És estar obert a la formació continua de diferents coneixements i tècniques manuals no invasives per poder oferir a les persones allò que necessiten.

Sóc infermera des del 1982 i, més concretament, especialista en processos de final de vida i relació d’ajuda, entre d’altres. També sóc professora internacional de Zero Balancing, que traspassa el coneixement i ofereix una oportunitat de canvi, i del massatge d’autoestima, entre altres tècniques. Amb tot això, sempre he buscat la manera d’apropar la salut i el benestar a les persones d’una manera holística i no invasiva, tot creant una casa a mig camí on puguis parar a buscar allò que necessites i continuar endavant, però sentint-te una mica millor de com havies arribat.

Des de ben petita, he crescut envoltada de fisioterapeutes. Quan estava malalta i anava al lloc de treball de la meva mare, veia com treballava i m’impressionaven les cares de felicitat i agraïment de tots els pacients. Des d’aleshores vaig saber que volia formar part d’aquests somriures i millorar la qualitat de vida de la gent. Cada persona és diferent; per tant, també caldrà tractar el seu cos d’una forma específica. M’agrada treballar els pacients des de la globalitat de tot el cos, no solament focalitzant la lesió en un únic punt. El cos té milions de connexions i tot està interrelacionat; per això, la base del meu tractament seran tècniques de tipus miofascial, craneo-sacral o reeducació postural, entre d’altres per assolir la totalitat del cos.

La meva feina consisteix a acompanyar les persones a trobar el seu propi estil de vida saludable. És important entendre el motiu dels nostres símptomes o patologies (sobrepès, al·lèrgies alimentaries, intoleràncies...) per aprendre a viure amb elles i alimentar-nos de forma adequada. Conèixer el motiu emocional i físic ens ajudarà a pal·liar-ho de la millor manera, sempre partint de la idea de guanyar salut per tenir un cos i una ment saludables. A més, sóc plenament conscient que cada persona és única i no tenim les mateixes necessitats energètiques, nutricionals i emocionals.

En definitiva, el punt de partida és que no cal fer dieta, sinó que es tracta de fer un canvi d’hàbits. En aquest sentit, la meva feina és ajudar les persones a aconseguir aquest equilibri.

Fa 15 anys, vaig començar estudiant quiromassatge i reflexologia i, poc després, vaig descobrir la teràpia de xiatsu, que m’agrada especialment per la comunicació que s’estableix entre el pacient i les meves mans; aquesta sensibilitat que he aprés del xiatsu també procuro mantenir-la als massatges.

El xiatsu fou descobert als anys 20, al Japó, pel mestre Tokujiro Namikoshi, que va fundar la 1a escola als anys 40. La tècnica bàsica del xiatsu porta el seu nom i treballa sobre el cos basant-se en la medicina xinesa i el seu sistema de meridians energètics; és a dir, seria una mena d’“acupuntura sense agulles”. Dels seus deixebles, n’han nascut dues vessants, la tècnica Masunaga i la tècnica Aze –que és la que jo treballo–. Aquesta última va ser desenvolupada pel mestre Onoda, amb qui vaig cursar Jyuku Shiatsupractor, que incorpora, a més del treball bàsic de totes les línies del cos, mobilitzacions i estiraments per alliberar estructures.

Namikoshi defineix el shiatsu de la forma següent: “El cor del shiatsu és com l’amor de mare; la pressió sobre el cos, estimula la font de la vida”.

Vaig arribar al món del ioga a través de la pràctica física per combatre l’estrès, l’excés de feina i les presses. El practicava per alleujar dolors i tensions físiques. De fet, no sabia que hi havia diversos estils de ioga i no m’interessava. Senzillament, practicava Ashtanga, suava, patia i me’n anava.

Per motius pràctics, vaig deixar l’Ashtanga i vaig passar a practicar Vinyasa. Llavors la pràctica va deixar de ser física, tot abraçant un estil de vida i una escala de valors. Va ser el principi d’un camí on encara avui hi transito. Així vaig anar trobant lleugeresa i autoconeixement.

He estudiat i practicat ioga durant més d’una dècada, de forma intermitent. Al llarg de quasi 10 anys, la meva feina ha estat guiar les classes de ioga. Jo no ensenyo res; senzillament, sóc conscient d’allò que practico, del que representa per a mi i ho comparteixo amb les persones que assisteixen a les meves classes.

Amb el pas dels anys, m’he interessat més en la pràctica no estructurada. A través del moviment conscient, em continuo coneixent i aprenent a lliurar el meu cos, la ment i la persona. Segueixo aprenent, practicant i ensenyant!